Els 11 robatoris més famosos de la història

Aquesta entrada va dedicada als deu robatoris més famosos dels últims segles. Fer un robatori a un museu o a un tren i endur-te un bon botí saltant-t’hi tots els controls de seguretat i deixant en evidència la seguretat policial requereix molt d’esforç físic i una gran intel·ligència. Però el que té més marit són els robatoris de guant blanc, aquells que es cometen sense intimidació, amenaces, ús de la força o armes o mètodes violents d'aconseguir consumar el delicte com pot ser l'ús de màquines o explosius.

Aquests són els 11 robatoris més famosos:

Assalt al tren de Glasgow: 
Durant una gran quantitat d’anys aquest robatori ha estat considerat el més important del s.XX. Els lladres es van endur un botí de 2,6 milions de lliures (3 milions d’euros), cosa que avui en dia equivaldria a uns 46 milions d’euros.

El cop es va iniciar la matinada del 8 d’agost de 1963 quan un tren circulava de Glasgow a Londres carregat de diners, el comboi va ser assaltat per una banda de 15 homes - 13 dels quals van ser detinguts poc després gràcies a les empremtes digitals – el seu cap Bruce Reynolds va aconseguir burlar la policia durant cinc anys però va ser capturat el 1968 on va complir condemna 10 anys.

Centre de Diamants d’Anvers

Es podria dir que es tracta del robatori perfecte i el millor planificat de tots els temps. Una banda d'atracadors italians es va fer amb un botí de 100 milions d'euros el 2003 en una de les ciutats amb més riqueses del món. Els lladres van haver de superar deu nivells d'alta seguretat, i tot i així, van aconseguir robar els diamants sense deixar empremtes. Tampoc van usar la violència. Encara avui no s’ha trobat el botí però la policia va aconseguir detenir el cap de la banda, Leonardo Notarbartolo, condemnat a 10 anys de presó.

Diamants de l’aeroport de Brusel·les

Encara que aquest robatori no és de guant blanc també va voltar tot el món. Fa poc un altre robatori de pel · lícula va alertar la indústria del diamant. Un grup d'homes armats va robar una carregament de diamants valorat en 50 milions de dòlars (uns 37,4 milions d'euros) a l'aeroport internacional de Brussel·les · les. Els vuit assaltants van entrar al recinte de l'aeroport a bord de dos vehicles i van amenaçar amb armes de foc als treballadors que transportaven les joies perquè els entreguessin les joies. Els lladres anaven disfressats amb uniformes de policia i van cometre el robatori en cinc minuts. Fins al moment no hi ha hagut detinguts.

Museu Isabella Stewart Gardner de Boston

Aquest és el robatori d’art més important i popular de la història que es va cometre la nit del 18 de març de 1990 on els lladres es van endur 300 milions de dòlars. Els delinqüents es van emportar tretze obres d’art de Degas, Rembrandt i Vermeer, i en sortir es van emportar les cintes de seguretat. Els mètodes usats van ser increïblement eficaços ja que els dos lladres anaven vestits de policies i van accedir al museu assegurant als vigilants que venien per una trucada d’emergència. Un cop allí els lladres van reduir els guàrdies i van robar les peces. Els lladres segueixen en parador desconegut però l’FBI assegura que creuen saber on són les obres i la identitat dels criminals.

Depòsit de Seguretat  de Securitas a Kent:

EL febrer de l’any 2006 una banda de lladres va entrar dins un magatzem de l’empresa Securitas a Kent emportant-se uns 53 milions de lliures (uns 77.800.000 d’euros). Això converteix aquest atrac en el més important de la història de Regne Unit. Els lladres van ser molt llestos ja que van entrar dins del dipòsit vestits de oficials de policia que van anar en busca de la casa del director explicant-li a l’esposa del director que el seu marit havia patit un accident de trànsit així prenent-la com a ostatge, mentrestant altres delinqüents de la banda van parar el cotxe del director per així obligar-lo a entregar-los el seu botí. Posteriorment tots els integrants de la banda van ser detinguts o jutjats.

Joieria Harry Winston de París

EL 4 de desembre de 2008 quatre atracadors armats van entrar en aquesta cèntrica joieria parisenca a plena llum del dia i es van fer amb joies amb un valor de 85 milions d’euros. El recinte estava ple de gent així que els atracadors vestits de dona i amb ulleres de sol van arraconar els ostatges a un racó, i sense víctimes van començar el saqueig. En 15 minuts van cometre el robatori mai feta França.

Dipòsit de Knightbridge al Regne Unit

Un dels grans robatoris de la història va ocórrer el 12 de juliol de 1987 quan Valerio Viccei, amb un còmplice van aconseguir endur-se 60 milions de lliures del Knightsbridge Safe Deposit Center. Per obtenir el seu objectiu, els dos homes van demanar de llogar una caixa de seguretat per així lligar al director i als guàrdies de seguretat. Els atracadors van saquejar les caixes de seguretat, posteriorment tots van ser detinguts al moment excepte Valerio va fugir a l’Amèrica Llatina, però va ser detingut poc després a Anglaterra i va ser condemnat a 22 anys de presó. L’any 2000 va ser assassinat durant un tiroteig a  la policia.

Banc de Bagdad

Un dels robatoris recent més important es va cometre al Banc Central de Bagdad. No va fer falta ni una planificació acurada ni es va utilitzar la força bruta. Va ser simple i eficaç. Un dia abans que les forces armades comencessin a bombardejar el país, Saddam Hussein va enviar al seu fill Qusay a fer un recés en el seu nom amb una nota manuscrita. En una operació que va portar gairebé cinc hores, Qusay supervisar com s'omplien caixes amb bitllets de 100 dòlars i eren dipositades en tres camions. En total la suma ascendia a uns mil milions de dòlars. Com se sap, Hussein va ser capturat al desembre d'aquest any i el seu fill va ser assassinat per tropes nord-americanes. Prop de 650 milions van ser trobats per soldats dels EUA ocults a les parets d'un dels palaus, però els restants 350 milions es consideren perduts.

Banc Central de Fortaleza a Brasil

Una banda formada per uns 35 homes es va dur d'aquest banc 150 milions de reals (uns 52 milions d'euros) en el cap de setmana del 6 i 7 d'agost de 2005. Va ser un robatori de pel·lícula, summament planificat, en què els lladres van excavar un túnel d'uns 80 metres que portava directament a les voltes on es guardaven els diners. La banda va llogar una casa veïna i la va utilitzar per crear una suposada empresa de jardineria. Des de la vivenda es van dedicar a excavar el túnel, que els va portar tres mesos d'intens treball. Finalment els integrant de la banda van ser detinguts.

Banc Société Générale de Niza

Albert Spaggiari va ser l'organitzador de l'espectacular "robatori del segle" a la seu del banc Société Générale de Niça, ocorregut entre el 16 i el 20 de juliol de 1976. Al costat del seu equip de companys van construir durant tres mesos un túnel a les clavegueres de la ciutat que arribava fins a la paret subterrània del banc. S'estima que van robar uns 60 milions de francs en efectiu. "Sense armes, sense violència, sense odi" van ser les famoses paraules que va deixar escrites en una paret del banc.

Durant el judici, van preparar un pla de fugida i es va llançar cap a una finestra oberta on va aterrar sobre el sostre d'un cotxe estacionat i va fugir en una motocicleta que li estava esperant. Mai va tornar a ser atrapat.

Furgó Blindat de la empresa “Candi S.A”

A Espanya, el robatori més sonat és, sens dubte, el que va protagonitzar El Dioni fa ja 24 anys. El 28 de juliol de 1989, Dionisio Rodríguez Martín era el cap de la custòdia d'un furgó blindat de l'empresa de seguretat Candi SA. A les deu del matí d'aquest dia va prendre la decisió de robar, segons va comentar anys després. Aprofitant l'absència dels seus dos companys va fugir amb els 298 milions de pessetes.

El Dioni assegura que va entregar part del botí a tres amics i posteriorment va viatjar al Brasil. Allà va canviar d'imatge i va viure amb magnificència. Va ser detingut per la policia brasilera el 19 de setembre de 1989 i va passar deu mesos a la presó fins a la seva extradició a Espanya. Va sortir de la presó al maig de 1995 en llibertat condicional, després de complir tres quartes parts de la pena de tres anys i quatre mesos que li havien imposat. Dels diners robats es va poder recuperar 175 milions de pessetes. El delicte va provocar la fallida de l'empresa Candi.