L'Enola Gay i Hiroshima

Enola Gay  és el nom donat al bombarder B-29 que va llançar la primera bomba àtomica (Little Boy)utilitzada en combat durant la Segona Guerra Mundial sobre la ciutat japonesa de Hiroshima el 6 d'agost de 1945.

L’Enola Gay, és un dels 15 bombarders Boeing B-29 Superfortress modificats per llançar bombes atòmiques.

La Bomba

El llançament:

L’avió va despegar de Tinian (Marianes) sota les mans del coronel Paul Tibbets

Després de sortir de Tinian, l' Enola Gay va viatjar per separat cap Iwo Jima , on es va reunir a 2.440 metres d'altura amb els bombarders auxiliars, prenent rumb cap al Japó. L'aeronau va arribar a l'objectiu amb clara visibilitat als 9.855 m. Durant el viatge, el capità de l'Armada William Parsons va armar la bomba, ja que s'havia desactivat per minimitzar el risc d'explosió durant l'enlairament.El seu assistent, el Sotstinent Morris Jeppson , va treure els dispositius de seguretat trenta minuts abans d'arribar a l'objectiu. 

Al voltant de les 7:00 del matí el sistema de radars japonesos d'alerta van detectar a les naus nord-americanes aproximant des de la part sud del Japó, per la qual cosa es va emetre un avís a diferents ciutats, entre elles Hiroshima. Un avió climatològic va sobrevolar la ciutat i al no veure signes dels bombarders, els habitants van decidir continuar les seves activitats diàries. Prop de les 8:00 del matí el radar va detectar novament els B-29 apropant-se a la ciutat, de manera que les estacions de ràdio van emetre l'advertència perquè els habitants es refugiessin, però molts la van ignorar. 

L’explosió de la bomba:

La bomba Little Boy va ser llançada a les 08:15 hores d'Hiroshima i va aconseguir en 55 segons l'altura determinada per la seva explosió, aproximadament 600 metres sobre la ciutat.  La detonació va crear una explosió equivalent a 13 quilotones de TNT. S'estima que instantàniament la temperatura es va elevar a més d'un milió de graus centígrads , el que va incendiar l'aire circumdant, creant una bola de foc de 256 metres de diàmetre aproximadament.  En menys d'un segon la bola es va expandir a 274 metres.

Mentre l’Enola Gay s’allunyava de la ciutat ràpidament el Capità Robert Lewis (copilot)va comentar la frase:

-Déu meu! Què hem fet?

Víctimes, destrosses i conseqüències:

Instantaniament van morí unes 80.000 persones i unes 70.000 van morir posteriorment, encara que els fills i descendents del supervivents van néixer amb problemes com el càncerolts de a bomba va destruir tota la ciutat i posteriorment la de Nagasaki.

El llançament d’aquestes bombes va causar la rendició del Japó a la Segona Guerra Mundial.

Enola Gay actualment:

L'Enola Gay va ser completament rastaurat i actualment s'exposa al "Centre Steven F. Udvar-Hazy" del Museu Nacional de l'Aire i l'Espai, prop de l'Aeroport Internacional de Washington-Dulles.

 Video sobre l'Enola Gay

http://www.youtube.com/watch?v=AgxTPFWvHjU

Els 11 robatoris més famosos de la història

Aquesta entrada va dedicada als deu robatoris més famosos dels últims segles. Fer un robatori a un museu o a un tren i endur-te un bon botí saltant-t’hi tots els controls de seguretat i deixant en evidència la seguretat policial requereix molt d’esforç físic i una gran intel·ligència. Però el que té més marit són els robatoris de guant blanc, aquells que es cometen sense intimidació, amenaces, ús de la força o armes o mètodes violents d'aconseguir consumar el delicte com pot ser l'ús de màquines o explosius.

Aquests són els 11 robatoris més famosos:

Assalt al tren de Glasgow: 
Durant una gran quantitat d’anys aquest robatori ha estat considerat el més important del s.XX. Els lladres es van endur un botí de 2,6 milions de lliures (3 milions d’euros), cosa que avui en dia equivaldria a uns 46 milions d’euros.

El cop es va iniciar la matinada del 8 d’agost de 1963 quan un tren circulava de Glasgow a Londres carregat de diners, el comboi va ser assaltat per una banda de 15 homes - 13 dels quals van ser detinguts poc després gràcies a les empremtes digitals – el seu cap Bruce Reynolds va aconseguir burlar la policia durant cinc anys però va ser capturat el 1968 on va complir condemna 10 anys.

Centre de Diamants d’Anvers

Es podria dir que es tracta del robatori perfecte i el millor planificat de tots els temps. Una banda d'atracadors italians es va fer amb un botí de 100 milions d'euros el 2003 en una de les ciutats amb més riqueses del món. Els lladres van haver de superar deu nivells d'alta seguretat, i tot i així, van aconseguir robar els diamants sense deixar empremtes. Tampoc van usar la violència. Encara avui no s’ha trobat el botí però la policia va aconseguir detenir el cap de la banda, Leonardo Notarbartolo, condemnat a 10 anys de presó.

Diamants de l’aeroport de Brusel·les

Encara que aquest robatori no és de guant blanc també va voltar tot el món. Fa poc un altre robatori de pel · lícula va alertar la indústria del diamant. Un grup d'homes armats va robar una carregament de diamants valorat en 50 milions de dòlars (uns 37,4 milions d'euros) a l'aeroport internacional de Brussel·les · les. Els vuit assaltants van entrar al recinte de l'aeroport a bord de dos vehicles i van amenaçar amb armes de foc als treballadors que transportaven les joies perquè els entreguessin les joies. Els lladres anaven disfressats amb uniformes de policia i van cometre el robatori en cinc minuts. Fins al moment no hi ha hagut detinguts.

Museu Isabella Stewart Gardner de Boston

Aquest és el robatori d’art més important i popular de la història que es va cometre la nit del 18 de març de 1990 on els lladres es van endur 300 milions de dòlars. Els delinqüents es van emportar tretze obres d’art de Degas, Rembrandt i Vermeer, i en sortir es van emportar les cintes de seguretat. Els mètodes usats van ser increïblement eficaços ja que els dos lladres anaven vestits de policies i van accedir al museu assegurant als vigilants que venien per una trucada d’emergència. Un cop allí els lladres van reduir els guàrdies i van robar les peces. Els lladres segueixen en parador desconegut però l’FBI assegura que creuen saber on són les obres i la identitat dels criminals.

Depòsit de Seguretat  de Securitas a Kent:

EL febrer de l’any 2006 una banda de lladres va entrar dins un magatzem de l’empresa Securitas a Kent emportant-se uns 53 milions de lliures (uns 77.800.000 d’euros). Això converteix aquest atrac en el més important de la història de Regne Unit. Els lladres van ser molt llestos ja que van entrar dins del dipòsit vestits de oficials de policia que van anar en busca de la casa del director explicant-li a l’esposa del director que el seu marit havia patit un accident de trànsit així prenent-la com a ostatge, mentrestant altres delinqüents de la banda van parar el cotxe del director per així obligar-lo a entregar-los el seu botí. Posteriorment tots els integrants de la banda van ser detinguts o jutjats.

Joieria Harry Winston de París

EL 4 de desembre de 2008 quatre atracadors armats van entrar en aquesta cèntrica joieria parisenca a plena llum del dia i es van fer amb joies amb un valor de 85 milions d’euros. El recinte estava ple de gent així que els atracadors vestits de dona i amb ulleres de sol van arraconar els ostatges a un racó, i sense víctimes van començar el saqueig. En 15 minuts van cometre el robatori mai feta França.

Dipòsit de Knightbridge al Regne Unit

Un dels grans robatoris de la història va ocórrer el 12 de juliol de 1987 quan Valerio Viccei, amb un còmplice van aconseguir endur-se 60 milions de lliures del Knightsbridge Safe Deposit Center. Per obtenir el seu objectiu, els dos homes van demanar de llogar una caixa de seguretat per així lligar al director i als guàrdies de seguretat. Els atracadors van saquejar les caixes de seguretat, posteriorment tots van ser detinguts al moment excepte Valerio va fugir a l’Amèrica Llatina, però va ser detingut poc després a Anglaterra i va ser condemnat a 22 anys de presó. L’any 2000 va ser assassinat durant un tiroteig a  la policia.

Banc de Bagdad

Un dels robatoris recent més important es va cometre al Banc Central de Bagdad. No va fer falta ni una planificació acurada ni es va utilitzar la força bruta. Va ser simple i eficaç. Un dia abans que les forces armades comencessin a bombardejar el país, Saddam Hussein va enviar al seu fill Qusay a fer un recés en el seu nom amb una nota manuscrita. En una operació que va portar gairebé cinc hores, Qusay supervisar com s'omplien caixes amb bitllets de 100 dòlars i eren dipositades en tres camions. En total la suma ascendia a uns mil milions de dòlars. Com se sap, Hussein va ser capturat al desembre d'aquest any i el seu fill va ser assassinat per tropes nord-americanes. Prop de 650 milions van ser trobats per soldats dels EUA ocults a les parets d'un dels palaus, però els restants 350 milions es consideren perduts.

Banc Central de Fortaleza a Brasil

Una banda formada per uns 35 homes es va dur d'aquest banc 150 milions de reals (uns 52 milions d'euros) en el cap de setmana del 6 i 7 d'agost de 2005. Va ser un robatori de pel·lícula, summament planificat, en què els lladres van excavar un túnel d'uns 80 metres que portava directament a les voltes on es guardaven els diners. La banda va llogar una casa veïna i la va utilitzar per crear una suposada empresa de jardineria. Des de la vivenda es van dedicar a excavar el túnel, que els va portar tres mesos d'intens treball. Finalment els integrant de la banda van ser detinguts.

Banc Société Générale de Niza

Albert Spaggiari va ser l'organitzador de l'espectacular "robatori del segle" a la seu del banc Société Générale de Niça, ocorregut entre el 16 i el 20 de juliol de 1976. Al costat del seu equip de companys van construir durant tres mesos un túnel a les clavegueres de la ciutat que arribava fins a la paret subterrània del banc. S'estima que van robar uns 60 milions de francs en efectiu. "Sense armes, sense violència, sense odi" van ser les famoses paraules que va deixar escrites en una paret del banc.

Durant el judici, van preparar un pla de fugida i es va llançar cap a una finestra oberta on va aterrar sobre el sostre d'un cotxe estacionat i va fugir en una motocicleta que li estava esperant. Mai va tornar a ser atrapat.

Furgó Blindat de la empresa “Candi S.A”

A Espanya, el robatori més sonat és, sens dubte, el que va protagonitzar El Dioni fa ja 24 anys. El 28 de juliol de 1989, Dionisio Rodríguez Martín era el cap de la custòdia d'un furgó blindat de l'empresa de seguretat Candi SA. A les deu del matí d'aquest dia va prendre la decisió de robar, segons va comentar anys després. Aprofitant l'absència dels seus dos companys va fugir amb els 298 milions de pessetes.

El Dioni assegura que va entregar part del botí a tres amics i posteriorment va viatjar al Brasil. Allà va canviar d'imatge i va viure amb magnificència. Va ser detingut per la policia brasilera el 19 de setembre de 1989 i va passar deu mesos a la presó fins a la seva extradició a Espanya. Va sortir de la presó al maig de 1995 en llibertat condicional, després de complir tres quartes parts de la pena de tres anys i quatre mesos que li havien imposat. Dels diners robats es va poder recuperar 175 milions de pessetes. El delicte va provocar la fallida de l'empresa Candi.

Alcatraz, una presó mítica

Aquesta famosa presó (també anomena "The Rock") situada a la Badia de Sant Francisco, Califòrnia (EUA), va ser una de les presons, més segures i famoses dels Estats Units i on van ser tancats famosos criminals.

 

Alcatraz va ser primer un fort i després va passar a ser una presó militar de màxima seguretat, que va estar en ús des de el 1934 fins al 1963.

La fama de la seguretat d'Alcatraz li ve pel fet de trobar-se en una illa i que tot el que volgués escapolir-se hagués de nedar per les fredes aigües de la badia, exposat a patir una hipotèrmia o un atac per part de taurons.

La presó va deixar d'utilitzar-se com a tal en 1963 i es conserva com a element turístic.

Intents de fuga:

Durant els Seus 29 anys de funcionament, la penitenciaria va aconseguir que cap pres s'escapés amb èxit. 36 presos han participat en 14 intents de fugida, 2 persones van intentar-ho dues vegades i 9 reclusos van morir. L'escena més violenta és va produir el 2 maig de 1946, quan un intent fallit de fuga de sis presos que va donar lloc a l'anomenada "Batalla d'Alcatraz":

-El 12 juny de 1962 , Frank Morris , John Anglin i Clarence Anglin van dur a terme amb èxit una de les més complicades fugues mai concebudes. A la part posterior de les cel · les dels reclusos al Bloc B (on van ser internats els fugitius) hi havia un passadís no vigilat de 0,91 metres d'ample. Els presoners van cisellar el formigó malmés per la humitat del voltant d'un respirador que conduïa al passadís, utilitzant eines com ara una cullera de metall soldada amb plata d'una moneda de deu centaus i un trepant elèctric improvisat a partir d'una aspiradora robada. El soroll era dissimulat amb el so de l'acordió durant l'hora de música, i el progrés dels seus treballs s'ocultava amb falses parets de cartró que, en la foscor de les cel · les, enganyava als guàrdies.

El camí de la fugida conduïa a través d'un motor de ventilació, el ​​ventilador i el motor havien estat eliminats i substituïts per una reixeta d'acer, deixant un forat prou gran com perquè un pres pogués pujar. Robant una corda de carbur de silici del taller de la presó, els presos havien tret els cargols de la reixeta i els van substituir per altres d'imitació fets de sabó. També van robar diversos impermeables per usar-los com a bassa en la seva fugida. Van deixar en les seves respectives llits ninots de paper maixant als quals havien pegat cabell real de la perruqueria de la presó per despistar els guàrdies, i es van escapolir. La hipòtesi va ser que van arribar a la badia de Sant Francisco a les 10 de la tarda.

La investigació oficial de l’FBI va comptar amb l'ajuda d'un altre pres, Allen West , que també formava part del grup dels fugitius però finalment es va quedar per problemes tècnics al moment de fugir.

Al cap d'un temps van ser trobats objectes que pertanyien  als fugitius a la propera illa Àngel. Es creu que els fugitius es van ofegar al'intentar arribar a terra en les aigües fredes de la badia, però els seus cossos mai van ser trobats.

Presos famosos:

Robert Stroud: conegut com "l'home ocell d'Alcatraz", va ser traslladat a Alcatraz en 1942 . Va passar els següents 17 anys sobre "la Roca".

Al Capone: Quan va arribar Al Capone a Alcatraz en 1934 , els funcionaris de la presó van deixar clar que no rebria cap tipus de tracte especial. Mentre complia condemna a la presó d’Atlanta, el gàngster encara controlava la majoria dels seus negocis amb la compra dels guàrdies de seguretat. En la seva estada a Alcatraz, va rebre una tortura psicològica ocasionada per la regla de silenci on ningú parlaria a menys que un oficial nord-americà ho fes primer. Va estar allà durant quatre anys i mig abans de contraure sífilis terciària (Malaltia infecciosa, causada per l’espiroqueta Treponema pallidum, transmesa per contacte sexual, que produeix lesions cutànies i viscerals) i va ser ingressat a l'hospital de la presó.

Documental sobre ALcatraz

documental sobre alcatraz 2

El Llibre Secret del President

Aquest famós llibre es encara avui un dels misteris més destacats sense resoldre i que probablement no resoldrem mai si algú no xerra massa.

El llibre secret del President és un diari que es transmet de president a president i al qual s’anoten els fets més destacats. Quan ens referim a aquest llibre la paraula “secret” no és suficient per descriure aquest tresor ja que és un secret d’estat del que ningú no en pot saber la seva existència excepte el president.

Aquest diari conte informació valuosíssima que podria donar resposta a molts misteris com per exemple: com els 18 minuts i mig que falten de les cinta del cas Watergate, l'Àrea 51 coup d'état, el programa Apol · lo, i l'assassí del president John F. Kennedy cosa que fa que encara sigui més interessant.

Segons entrevistes fetes a molts personatges de la Casa Blanca sobre aquest diari totes les preguntes han acabat amb un NO. 

Un documental del History Channel sobre el llibre secret del president

http://www.teledocumentales.com/el-libro-secreto-del-presidente-hd/

Vlad Tepes, el Dràcula real

Sempre hem conegut a Dràcula com un monstre sanguinari que s'alimentava del la sang que corria per les venes de les seves víctimes. Però en realitat era així?
En aquesta entrada coneixerem la verdadera personalitat d'aquest personatge.

Vlad Tepes en català Vlad l'Empalador, va néixer a Valàquia (actual Rumania) l'any 1431 i va morir durant una emboscada l'any 1476. Va ser fill de Vlad II de Valàqui també conegut com Vlad Dràcul ja que va formar part de l'Ordre del Drac i va ser també com els seu fill príncep de Valàquia.
Vlad Tepes va destacar per la seva forma de tortura l'empalament i per haver la seva constant lluita contra l'Imperi Otomà.

Quan el seu pare va morir Tepes amb l'ajuda dels turcs va fer-se amb el control de Valàquia. Poc després va canviar de bàndol i amb l'ajuda dels hongaresos va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana amb mètodes cruents i desapiadats com l'empalament. Poc després Vlad es va començar a oposar al control que els hongaresos volien exercir als seus dominis va intentar lliurar-se dels seus controls, per això va ser empresonat a Buda durant 10 anys. L'any 1476 va recuperar el tron de Valàquia, però el mateix any va ser assassinat en una emboscada en mans dels seus propis soldats.
Que van vendre el seu cap als turcs que el van penjar en una estaca al centre de Istanbul.

EL MTE

El mite de Vlad l'Empalador li va servir a Bram Stoker per crear la llegenda del compte Dràcula, encara que el castell del famós comte no va existir mai encara que per qüestions econòmiques les autoritats van construir un castell simulant el castell de Dràcula.
http://www.muyinteresante.es/historia/articulo/vlad-tepes-el-verdadero-dracula

Capítol del Guerrero Más Letal sobre Vlad Tepes

Projecte A119, objectiu destruir la Lluna

Ens situem a la Guerra Freda un conflicte el qual van protagonitzar les dues superpotències de fa uns 50 anys; els Estats Units i la URSS (actual Rússia i els països de l'est europeus). 
L'objectiu del projecte A119 era detonar una bomba atòmica damunt la superfície lunar. 
El pla (altament secret) va ser desenvolupat per les Forces Aèries dels Estats Units l'any 1958 per tal de demostrar la superioritat davant la Unió Soviètica davant la població. La investigació de les conseqüències que podia dur a terme aquesta mena de barbaritats va ser encapçalada pel físic teòric Leonard Reiffel i Carl Sagan. 


Antecedents:
En aquells temps Estats Units i la Unió Soviètic lluitaven pel poder i Els EUA tenien un problema, la URSS se'ls havia adelantat llançant el primer home a l'espai a bord del Spuntik 1, el famós Yuri Gagarin. A continuació els EEUU van començar una enorme quantitat de plans com per exemple el llançament del Explorer I, la creació de la NASA i la DARPA.

Objectius: 
L'objectiu del programa era llançar una bomba atòmica o nuclear com les llançades sobre Hiroshima i Nagasaki l'any 1945 damunt la superfície lunar quan el satèlit estigues en la fase pleniluni (lluna plena) així la columna d'elements radioactius seria il·luminada pel Sol cosa que faria que fos encara una visió més terrorífica. Cosa que en teoria faria recuperar la moral del poble americà.

Per sort aquest pla descobert l'any 1999 en una entrevista a Reiffel no ha sigut dut a terme. 

http://www.youtube.com/watch?v=9EbI80WQrjg

Howard Carter i la maledicció de Tutankamon

Howard Carter va ser un egiptòleg i arqueòleg anglès nascut a Kensington (Londres) el 9 de maig de 1874, famós perquè va descobrir el KV26 del que després en parlarem.
Howard va néixer en una família d'onze fills, quan era petit es va traslladar a viure Swaffam ( Regne Unit). Des de petit s'interessà per l'Egipte Antic. Es traslladà a viure i a treballar  allí a l'edat de 17 anys, poc després li van donar l'oportunitat d'excavar al jaciment de Beni Hasan. Després d'acabar l'excavació va entrar al Servei d'Antiguitats Egípcies on treballà durant sis anys. Posteriorment va conèixer a Lord Carnarvon el que va finançar la recerca del faraó Tutankamon. 
El 4 de novembre de 1922 trobaren la tomba la qual no obriren fins al 16 de febrer de 1923.











LA MALEDICCIÓ
La maledicció es va crear quan després de profanar el Vall dels Reis (KV26), on  tots els treballadors, arqueòlegs i tota persona que va estar en contacte amb la tomba del jove Tutankamon van morir en estranyes circumstàncies. El propi descobridor Carter va mencionar que a l'avantcambra va trobar inscrita questa frase: "la mort colpejarà  a qualsevol que impedeixi el repòs del faraó". Les misterioses mort van començar quan Carter entrà a la cambra on estava situada la tomba del faraó, el qual es conegut com la maledicció del faraó.

Al març de 1923, quatre mesos després d'obrir la tomba, Lord Carnarvon va ser picat per un mosquit i poc després es va tallar la picada mentre s'afaitava, causant que la infecció s'estengués per tot el cos. Una pneumònia va atacar mortalment a Lord Carnarvon, que va morir la nit del 4 d'abril. S'explica que a la mateixa hora de la seva mort, el gos de Lord Carnarvon va udolar i va caure fulminat a Londres. A més, quan Lord Carnarvon va morir, al Caire va haver una gran apagada que va deixar a les fosques la ciutat.

A la mort de Lord Carnarvon van seguir diverses més. El seu germà Audrey Herbert, que va estar present en l'obertura de la càmera real, va morir inexplicablement quan va tornar a Londres. Arthur Mace, l'home que va donar l'últim cop al mur, per entrar a la cambra reial, va morir al Caire poc després, sense cap explicació mèdica. Sir Douglas Reid, que va radiografiar la mòmia de Tutankamon, va emmalaltir i va tornar a Suïssa on va morir dos mesos després. La secretària de Carter va morir d'un atac al cor, i el seu pare es va suïcidar al saber la notícia. I un professor canadenc que va estudiar la tomba amb Carter va morir d'un atac cerebral al tornar al Caire.

A demés en procedir a l'autòpsia de la mòmia es va trobar que just on el mosquit havia picat a Lord Carnarvon, Tutankamon tenia una ferida. Al cap d'uns anys Carter va morir degut a un càncer que acabà amb la seva vida el 2 de març degut a un atac miocardi.

 

Aquesta és la historia de Carter i la maledicció de Tutankamon.